diumenge, 21 de gener de 2018

Noemí Elias Bascuñana i Anna Hierro a la Granja Vendrell!



Diumenge passat vàrem poder gaudir d’una jornada diferent i, sobretot, d'allò més divertida!

Aquells que seguiu la Granja Vendrell mitjançant les xarxes socials potser heu pogut anar veient alguna coseta... De totes maneres, donat que el reportatge ja està enllestit i tenim també més detalls respecte a dies anteriors, hem decidit realitzar aquesta entrada per tal d’explicar-vos-ho millor.

I és que la setmana passada a la Granja Vendrell vàrem gaudir d'una visita molt especial, d'una sessió fotogràfica amb l’Anna Hierro, el petit Arnau i la Noemí Elias BascuñanaConcretament,  podríem dir que la Granja Vendrell es convertí en un escenari (especial, si tenim en compte que es celebrava el 2n aniversari del projecte), tot formant part d’aquest treball que la Noemí Elias Bascuñana, fotògrafa de reconegut prestigi, especialment dins del món de la música i el teatre, duu a terme amb l’Anna Hierro, ballarina que des de fa dos anys compta amb la inigualable ajuda del seu fill Arnau.

L'esmentat projecte, que, com hem indicat, justament va complir dos anys a la Granja Vendrell, consisteix en fotografiar durant tot aquest període de temps l’Anna, embarassada de l'Arnau, i els anys posteriors al seu naixement. De fet, la Noemí ens explicà que la primera sessió la inicià quan l’Anna estava embarassada de 4 mesos

L'objectiu? Realitzar una sèrie fotogràfica de tot el procés de l’embaràs d’una ballarina amb quelcom que la identifiqués com a tal, el seu maillot, el qual seria diferent en cada sessió.

Les localitzacions també adquiririen un paper destacat en aquest procés, de tal manera que el projecte també comptà amb l’ajuda de Pol Viladoms, arquitecte i fotògraf d’arquitectura, la companyia del qual també vàrem poder gaudir a la Granja Vendrell. Com a arquitecte i fotògraf, en Pol té una col·lecció d’allò més interessant de localitzacions d’espais abandonats, motiu pel qual la Noemí li consultà i demanà ajuda a l'hora de començar la feina. És així com varen decidir-se per unes piscines abandonades de Girona per a realitzar la primera sessió fotogràfica de la sèrie.

L’equip emprat? Vàries càmeres, digital i analògica, de 135mm i 120mm i una Polaroid.



El nom del projecte? Svetlana Hierkova (Anna Hierro)

La Noemí, entre foto i foto, ens explica d’on procedeix el nom de la sèrie. Segons sembla, en Pol, en aquella primera sessió a Girona, va fer una fotografia a l’Anna amb la Polaroid que duien; es tractava de la fotografia que donaria nom al projecte, una realitat que començà entre riures però que acabà prenent forma i consolidant-se fins a aquesta mateixa setmana que visitaren la Granja. Per la seva estètica, l’Anna semblava a la fotografia impresa una gimnasta russa dels anys 80. És a partir d’aquí que decidirien que el projecte es basaria en una història imaginària al voltant d’aquest personatge inventat, els detalls i final del qual encara són desconeguts per tots nosaltres però que algun dia, segons ens diu la Noemí, veuran la llum... Així doncs... Esperarem!  :)

Com varen arribar a la Granja Vendrell? La Noemí ens explica que la varen conèixer per casualitat un dia que passaven pel davant i que els va encantar, donat que té aquella cosa retro que fa que el personatge estigui integrat, una mica de l’Est i una mica dels 80, encara que sigui molt més antiga, evidentment. 

En definitiva, l’aspecte de la Granja Vendrell els anava perfecte per celebrar el segon any de l’Arnau i així és com hem passat a ser un dels escenaris d’aquesta sèrie plena de bons moments, somriures i anècdotes.






L’Arnau es va portar genial durant la sessió, estava fet ja tot un professional de la càmera, davant de la qual, tot i la seva curta edat, es comportava amb una naturalitat magnífica. Tot i així, la Noemí ens explicà que ara és precisament quan més es compliquen les sessions, en comparacio als seus inicis, precisament perquè en elles són dos els que hi participen i, un d’ells, es tracta d'una personeta ben inquieta que es mou molt!

Però és també un projecte ple d’energia i bones vibracions i tot això ho vàrem percebre el diumenge passat a la Granja Vendrell! De fet, la idea, tant de l’Anna com de la Noemí, és poder continuar amb aquesta sèrie durant molt de temps, tot i que tot depèn, òbviament, de com evolucioni tot plegat, la vida, elles mateixes i el petit Arnau. És precisament aquesta incertesa, el fet de no saber fins quan, el que més emociona, ens confessa, la Noemí.




Però... coneixem una mica més qui són l’Anna i la Noemí!

Anna Hierro
Ballarina de Tortosa, formada amb Anna Maria Bel, que ens presenta una perfil ben variat, doncs la podem trobar tant en dansa contemporània (actualment forma part de l’equip de La Veronal, companyia dirigida per Marco Morau) o interpretació (està graduada també a l’Institut del Teatre) com en assistència de moviment i coreògrafa per obres de teatre i videoclips. A més, està també llicenciada en Història de l’Art. 
Alguns exemples concrets dins de la seva trajectòria professional són Ballroom (2013), peça que barreja la dansa i l’audiovisual, creada i dirigida per ella mateixa; Tragèdia (2011) d’Àlex Rigola; els videoclips de The New Reamon o Mazoni o Trinity, Electronic performers (2014) d’Òscar Sol, entre d'altres. 
També és professora de dansa i acaba, fins i tot, de treure el seu primer disc amb Ensemble Topogràfic, un ensamblatge, com indica el seu nom, de música i moviment on aquest pot sonar, és a dir, convertint l'Anna amb la seva dansa en un instrument més de la composició.


Noemí Elias Bascuñana
Fotògrafa de Barcelona també coneguda com a Blancadoble, el seu propi estudi de fotografia, molt vinculada al món de la música (ha fotografiat grups com Mishima, Love of Lesbian, Mi Capitán, Zahara, Mazoni, Gerard Quintana, Els Pets o Lax n’Busto, entre d’altres) i el teatre (en el seu portfolio també trobareu retrats a Bruna Cusí, Irene Montalà o Vicky Luengo). Tot i així, també la podem ubicar en altres gèneres fotogràfics amb creacions realment interessants, de fet, ella mateixa, quan li vàrem preguntar amb quin tipus de fotografia es sentia més còmoda, a més del retrat amb el qual se la coneix més, ens va respondre que també és feliç quan marxa de viatge per la llibertat i el resultat gratificant que li suposa fer fotografies en aquest context.  
Per altra banda, destacar que Svetlana no és l’únic projecte que es perllonga en el temps dins de la seva carrera; trobem també altres projectes, encara que no marquin una evolució tan notable com el que us presentem en aquesta entrada, que van creixent a mesura que se’ls troba, com serien els cotxes tapats amb teles o els arbres de Nadal amb aspecte una mica llastimós.  
Si voleu conèixer part de la seva feina, us recomanem una visita al seu perfil d'Instagram, @beigott_noemielias, on utilitza el nom de Beigott, un projecte amb el qual retratava persones (homes, dones, nens, nenes...) realitzant activitats quotidianes amb bigoti i que acabà convertint-se en el nom amb el qual la reconeixem actualment.   



Diumenge passat, en definitiva, vàrem poder viure una experiència d’allò més enriquidora, una sessió fotogràfica divertida, diferent i, sobretot, que ens omple d’orgull!

Anna, Noemí, Pol... us agraïm de tot cor que hagueu comptat amb nosaltres per un projecte tan bonic i important, que hagueu escollit la Granja Vendrell com a escenari en aquesta sèrie fotogràfica que marca un camí vital en el petit Arnau i una evolució, tant a nivell personal com professional, en tots vosaltres.

Moltes moltíssimes gràcies!  :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada