dimecres, 6 d’octubre de 2010

Un establiment amb història

Façana de la Granja Vendrell (anys 20)

La Granja Vendrell no és un negoci familiar qualsevol, es tracta d’un petit establiment centre de molts dels fets més importants i destacables que han succeït al nostre barri i a les famílies de la Dreta de l’Eixample. Podríem dir que la Granja Vendrell, doncs, és el centre de reunió i de les vides de molts veïns, treballadors i passavolants del barri.


El motiu? Els ja prop de 90 anys que la Granja Vendrell ha permès oberta al barri.


Els seus fundadors? En Demetri Vendrell, un ajudant de la granja Can Viader i el somni del qual era crear la seva pròpia granja / lleteria a partir dels coneixements adquirits en la reconeguda granja del carrer Xuclà de Barcelona,  juntament amb la seva esposa Mª Àngels Lapuyade. Ambdós varen fundar la Granja just el dia següent que contragueren matrimoni l’any 1921. De fet, la mateixa nit de noces la passaren en aquest petit racó de la Dreta de l'Eixample, obrint oficialment per primer cop al dia següent.

En aquesta mateix granja, naixerien els seus 4 fills i hi farien vida els seus 8 néts i 12 besnéts, d’aquí que, encara ara, la Granja Vendrell conservi aquest ambient familiar que sempre l’ha caracteritzada.

En un principi, fora un negoci humil però amb una clientela ja més o menys establerta ja que abans de la Granja Vendrell ja existia una antiga lleteria amb les seves vaques i fabricació pròpies en el mateix local. La llet de la Granja Vendrell, en canvi, en un principi no era de fabricació pròpia sinó que s’importava de la ja citada lleteria Can Viader.

Més tard, però, a mesura que fou passant el temps, el negoci anà prosperant i creixent, d’aquí que poguessin adquirir una petita masia on produirien ells mateixos tots els productes làctics que hi vendrien. Fins i tot, crearien una marca pròpia de llet, coneguda com a Begaleche. Aquesta no només seria distribuïda a la Granja Vendrell, sinó que també es vendria en altres lleteries de Barcelona.

Actualment, la llet ja no és produïda per la Granja Vendrell, però continua caracteritzant-se per ser completament natural i sense conservants.
La masia de Begues (anys 50)

Cartells publicitaris de Begaleche, la llet d'elaboració pròpia (anys 40)

               Cada vegada hi havia més treballadors, molts d’ells els germans d’en Demetri i la Mª Àngels, ja fossin a la Granja com a la Masia. Amb el temps, es va poder remodelar la façana i, inclòs, fundar noves sucursals, com la del carrer Castillejos.
Detall de la nova façana (anys 50)

Cartell publicitari de les Granges Vendrell (anys 50)

Més tard, encara que anterior a la sucursal de Castillejos, s’instal·laria una petita indústria a la masia de Begues per tal de poder fabricar mantega i, ja cap a la dècada dels 50, quan van sortir les primeres neveres, una fàbrica de gel.

Però l’especialitat de la Granja Vendrell que li donà més renom i prestigi a l'època van ser els seus esmorzars i berenars. En ells, cal destacar la nata, totalment casolana i elaborada amb llet de cabra (la resta de granges de Barcelona la feien amb llet de vaca) o els flams.
El mató també tingué un paper important, així com també, els canelons, les croquetes o la crema catalana. És per aquest motiu que, encara ara, la Granja Vendrell és coneguda pels entenedors de la nata, fet pel qual, en algunes ocasions, ha estat anomenada en determinades revistes i diaris.

A la Granja, hi havia sempre dues o tres dependentes, més els fundadors i els seus fills i esposes. Tots ells vivien i dormien a la Granja. Cada repartidor, un cop s’aixecava, baixava pel pati interior (per no passar per les estances de la família) al magatzem on es trobaven el seu nom amb les lleteres que havien de repartir ja preparades.
El repartiment de la llet es feia mitjançant una mula i, més tard, ja es va comprar un camió.
En el taulell (anys 50)
          
           Treballar a la Granja Vendrell per a un empleat, doncs, volia dir viure-hi i formar part de la família, d’aquí que, fins i tot, en sortissin moltes núvies vestides de blanc d’ella
Casament d'una de les dependentes de la Granja Vendrell (anys 50)

Cada dia es servien de mitja entre 300 ó 400 litres de llet. Amb el temps, però, l’activitat va anar baixant i les dependentes van anar sent substituïdes pels membres de la família.


              Finalment, destacar un últim fet que ens mostra una vegada més la importància de la Granja en el barri: durant la Guerra Civil espanyola, la Granja Vendrell fou una de les encarregades de repartir aliments i productes de subsistència en el barri. Mitjançant els constants viatges que el seu fundador, en Demetri Vendrell, feia de Begues a Barcelona i viceversa, molts aliments van poder ser repartits entre els veïns del barri en temps de mancances. Els que en sortiren més beneficiats foren els veïns del mateix edifici en el qual es troba la Granja ja que, a partir de politges i cistells, es facilitava el transport de menjar des del pati interior de la Granja als pisos superiors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada